Read more
El 18 de novembre de 1990, a Bòsnia era diada electoral. Uns comicis que es celebraven després de 45 anys de règim comunista. Per a sorpresa de tots, els resultats donaren el triomf a tres partits nacionalistes. Occident s'estranyà, però la resta de Iugoslàvia, malgrat la postura oficial, no s'immutà. Per què ? ¿ No era Bòsnia la més multicultural de les repúbliques iugoslaves ? Aquell estat, sorgit de la 2a Guerra Mundial i del triomf del front partisà del mariscal Josip Broz "Tito", estava a punt d'esclatar en una espiral de conflictes bèl·lics que ocuparien tota la dècada dels anys 90 del s. XX, i dels quals no sobreviuria. Aquelles eleccions serien, en part, la clau que obriria la porta als funestos esdeveniments que capgiraren el futur d'un estat que semblava predestinat a ser el primer de l'ex Europa de l'Est en formar part de la Unió Europea que llavors s'estava creant. Una mirada en profunditat als resultats dels comicis dóna pistes per a aconseguir certes respostes, però no per a tancar l'nterrogant que encara avui subsisteix.
About the author
Virtuts Sambró i Melero (Barcelona 1960) Llicenciada en Geografia i Història ( U.B 1982), posgrau en Economia Internacional i Cooperació i doctorada amb premi extraordinari (UAB 2009). Compagina investigació i cooperació a l'ex-Iugoslàvia, especialment a Bòsnia, des de 1993. Ha publicat articles especialitzats. Parla i fa traduccions del serbocroat
